La desapareguda Font de Can Gangic era originaria d’inicis del segle XIX, i estava adossada a la casa homònima que va quedar en ruïnes al darrer terç del segle XX. La casa va ser reconstruïda de nou al 1998 i la seva façana restaurada acuradament.

Can Gangic és la primera casa baixant pel carrer Arbúcies a ma esquerre, al nº27 d’aquest carrer. Podeu apreciar que entre la casa i el jardí del veí hi ha un tancat d’obra que no pertany ni a un ni a l’altre; allà hi havia la torre de distribució de l’aigua a diferents veïns, i al seu peu, l’antiga font de Can Gangic.

A la façana restaurada de Can Gangic encara es pot apreciar unes tisores a la original dovella de la porta d’entrada, suposem que símbol que hi vivia un sastre. En aquesta mateix dovella es pot llegir la data 1790 i el nom del propietari: Joseph Garriga.

Fa temps (quan els nens no tenien telèfon mòbil, ni wii, ni.....) els infants jugaven als camps de Cal Mostatxo, baixaven pel carrer Arbúcies a comprar una “sorpresa” a Cal Mariano, però abans s’aturaven a beure aigua de la Font de Can Gangic.

El carrer d’Arbúcies té aquest nom perquè aquest era l’origen del camí tradicional cap a aquesta vila selvatana. Poc després de creuar l’actual passeig de la Pietat, l’antic camí d’Arbúcies girava per la que ara es diu avinguda Marcos Redondo i al final d’aquesta es desvia per l’esquerra cap al camí assenyalat com de Coll Sespregàries.