Segons indiquen alguns llibres, la Font del Boix tindria que estar una mica més a munt de la font de l’Oreneta, en direcció a Rusquelles, però no hem trobat cap rastre de la font, tan sols la gran bassa (avui en desús) del mas.

Just al jardí de Rusquelles hi ha aquest banc recollit amb el que podria ser un antic registre d’una mina. Estava aquí la Font del Boix? Curiós que el jardí estigui rodejat de boix....

Aquest mas esmentat ja al 1553, pertanyé al llinatge Rusquelles fins que l'adquirí Joaquim Bofill i Noguer, germà petit de l'hereu del Noguer i pare de Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost).

Amb el temps, el mas de Rosquelles es convertí en el refugi-casa del gran poeta, polític i periodista Guerau de Liost, considerat per molts com un dels primers oradors de la Catalunya contemporània, un veritable cau de poetes i literats avantguardistes.

La família Bofill continua amb l’esperit cultural del seu famós poeta antecessor, i organitza mensualment un concert a mas Rosquelles. Al mas es conserva tal i com era el despatx de Guerau de Liost, situat a una galeria que mira a llevant.

Ja no et veuré aquest any, oh casa bruna

del vell Montseny, d'antigues gràcies:

no faré cap, de sobte, al clar de lluna

entre el camí de les acàcies.

No veuré pas el masover immutable,

flairant al bosc i a la fumera:

no em bordaran els cans vora l'estable

encara roncs de la cacera.

Josep Carner. Recança

El Molí de Rosquelles havia estat un gran molí però amb el desús  és va enrunar i sols en restaven les parets. El sostre feia temps que va anar abaix, va perdre les finestres, i la gran roda del molí  va desaparèixer misteriosament. Aquest era l'estat del molí al 2014, però despré ja s'ha rehabilitat. La bellesa de l’entorn però, no ha desaparegut pas.

El casal de Rusquelles a més de la galeria de llevant on estava el despatx del poeta, també disposa d’una galeria oberta a sud que gaudeix de vistes del Matagalls i de les Tres Maries. De ben segur que Guerau de Liost va passar moltes estones aquí sentat.