La Font de Camp Xamení és citada per Marià Manent al dietari "El vel de Maia" prop de Gomara i d’un gran conjunt de pollancres:
“i bevem l’aigua glaçada de la font de Camp Xamení, que surt en un esquei de roca, entre molsa i falzies. Rossinyols, encara. Però ginesta sense or”

Avui en dia part del camp és una avetosa.

Actualment el topònim Camp Xamení ha desaparegut.

Al plànol del Parc Natural del Montseny de la Diputació de Barcelona (data vol base de 1985 i revisió de 2001) amb realització cartogràfica de Francesc Corbera, assessorament toponímic de Francesc Gurri, i toponímia i camins de Lopez Cortijo, encara apareix grafiat el Camp Xemaní (sic).

Part de lo que a les primeres dècades del segle XX era Camp Xamení, avui és el Camp de la Granja d’en Pic, entre aquesta granja i la carretera que porta al manantial de Fontalegre.

Gràcies a l’Agustí Busquets, finalment hem aconseguit de trobar l’emplaçament original de la Font de Camp Xamení.

L’Agustí ens explica que els treballadors dels camps del voltant portaven el beure a la font per mantenir-lo ben fresc.

La Font de Camp Xamení està actualment entubada. La caseta amb la mina d'aigua la trobareu al lloc on estava la font original, just a sota de la primera corba tancada de la carretera de l’Aigua de Viladrau, tot que és millor que hi arribeu pel marge del camí del Camp Xamení.