La Font de l’Erola és situada a 50m. de l’Ermita, pujant el camí de Sant Segimon queda a la dreta, una mica per sota del sender. Sols en resta una petita paret de pedra, i és una pena ja que segons escriu Ramon Arabia i Solanas al 1881 “és una de les més fresques del Montseny”.

L’ermita de l’Erola és situada a 900m d’altitud rodejada de castanyers. La primera documentació de l’ermita data de 1571, però l’edifici actual és del segle XVII.

Els ermitans de Sant Segimon vivien a l’Erola els mesos de novembre a maig, quan el fred feia impossible habitar al santuari. Al 1641 va ser destruïda per un incendi i reconstruïda per fra Onofre.

Un senzill rellotge de sol ens recorda lo efímer que és la vida amb el lema "volat aetas" (el temps vola).

Al 1986 es va restaurar la teulada de l’ermita, i al 1991 la façana i el rellotge de sol de pedra d’Espinzella (restauració portada a terme per Joaquim Farrerons).

Vista de l’ermita de l’Erola baixant pel camí de Sant Segimon durant un dia d’hivern. Es pot veure retallant-se al cel l’espadanya de l’ermita sense la campana (al llibre de 1993, Pagespetit afirma que esta guardada zelosament per en Josep Bofill i Bofill). Al 1833, a l’inici de la Guerra dels Set Anys, l’ermita fou cremada pels constitucionals, i al 1936 novament profanada.

Segons la llegenda, un bou de Can Gat, mentre llaurava, va trobar la imatge de la Mare de Déu de l'Erola. Es per això que al terra del porxo de l’Ermita, els palets de riu dibuixen un cercle i una creu just al lloc on el bou va desenterrar la figura.

Imatge de la Mare de Déu de l’Erola que hi ha just a sobre de la porta de l’ermita.

A l’ampit d’una finestra podeu veure la data 1664, a la biga de fusta 1689, i a la llinda de la porta de la casa 1641.