La Font de Puig-l'agulla està situada uns metres per sota del santuari del mateix nom. Està ubicada dins d’una fresca cripta que permet gaudir de la seva aigua en dies de calor d’estiu, i al peu d’un gran exemplar de castanyer d’indies que ombreja una taula de pedra ideal per a berenar.

La font és formalment al terme de Sant Julià de Vilatorta.

La font tradicional raja humitejant d’un broc que surt de la paret plena de verdet configurant un lloc màgic i fresc d’on protegir-se del sol d’estiu.

A la vessant nord del Turó Puig-l'agulla, ja al municipi de Sant Julià de Vilatorta, hi trobem el santuari de del mateix nom, erigit al segle XVII, amb retaules barrocs.

El Santuari de Puig-l'Agulla fou un centre de peregrinació i devoció mariana durant molts segles. Dins l'edifici barroc neoclàssic s’hi troba la Verge de Vilalleons amb antics retaules de gran valor. Des dels seus 789 metres d’alçada, el santuari gaudeix d'àmplies vistes a la Plana de Vic.

El Puig-l'agulla és un tossal de 810 metres que marca el límit nord del terme de Viladrau. Dalt del turó hi ha una creu erigida al 1948 per l’Orfeó Vigatà en commemoració del 5è Aplec de Sant Miquel.

Tal com marca la tradició, a l’abril es porten a terme els quatre aplecs de la comarca d’Osona: el de Sant Jaume de Viladrover (El Brull), l’Aplec dels Ous (Balenyà), l’Aplec del Santuari de Bellmunt (Sant Pere de Torelló) i l’Aplec de Puig l’Agulla (Sant Julià de Vilatorta).

Just a l’inici del corriol de pujada des del Santuari cap al Turó de Puig-l’agulla hi ha una placa ceràmica en honor de Joan Serra, president de la Unió Excursionista de Vic al 1950-51, que era conegut per tothom com “un home bo” per les seves dots de paciència i treball, tant a la UEV com a la vida professional, és per això que va rebre diferents honors, com aquest recordatori de la foto.

L’anomenat Coll Roig (756m.) és un collet on es troben tres termes municipals, identificats per una pedra prismàtica de base triangular, amb una lletra a cada cara segons el terme al que miren: T (Taradell), V (Viladrau) i StJ (Sant Julià de Vilatorta). Des d’aquí el camí és planer cap a Puig-l'agulla, i les vistes a la vall de Fàbregues son esplèndides.

Quina frescor i quin goig quan la Font de Puig-l’Agulla raja en abundor, els nens juguen i es mullen amb els seus esquitxos mentre les mares les renyen inútilment aliens als patiments parentals i gaudint del preuat líquid.