La Font de l’Horta és senzilla i humil. Tres pedres esglaonades contenen les terres del seu frontal, i vessa la seva aigua mitjançant un teula a una gran pica de pedra que aporta l’aigua a unes basses des d’on antigament es regava l’horta d’Espinzella.

La font està situada a uns camps que tradicionalment havien estat l’horta d’Espinzella. Des de la carretera i des del riu el casal queda molt enlairat, però si pugeu per la Castanyera d’Espinzella i preneu la pista que transcorre entre el Pla de la Palla i el Pla de la Castanyeda, tindreu bones vistes d’aquest casal, de la seva horta i de la muntanya anomenada Roques Pastores.

La font havia quedat en molt mal estat, remoguda pels senglars i coberta de bardisses, però durant la tardor del 2012 va ser restaurada per la gent d’Espinzella.

Espinzella és una vil.la rural datada al 966 amb el nom de “Spinosella”. Al 1180 fou fortificada i si construeix la primera capella dedicada a Sant Miquel. Al 1396 la família Vilademany amplia al casal, i una altra vegada a mitjan segle XV. Al final del segle XIX es construeix una nova residència a la part baixa del conjunt.

A Espinzella s’hi diferencien tres conjunts arquitectònics: la part més primitiva corresponent a la Capella i a les muralles baixes (s. XII), la construcció gòtica de la part de tramuntana (s. XIV i XV), i els elements neoromànics (s. XIX i principi XX)

Darrera d’Espinzella si plantaven tota mena d’hortalisses regades per la Font de l’Horta. Les verdures posseeixen un baix contingut de proteïna, de greix, i poques calories. El 20% de les hortalisses estan composades per vitamines A i C, minerals, i fibra (cel•lulosa, hemicel•lulosa i lignina), mentre que el 80% restant és aigua.